La concepció de la Psicoteràpia que es proposa, consisteix a possibilitar a les persones amb conflictes personals una resolució d'ells, aconseguint dissoldre tots els bloquejos i les pors que impossibiliten l'evolució desitjada en el personal. No respon a una escola o formació única, sinó que s'adapta a cada persona en particular i a la seva situació personal. Per això la forma d'enfocar els conflictes pot fonamentar-se en diferents tècniques o fins i tot en la juxtaposició de vàries.

Podem realitzar un treball d'índole psicoanalític (Psicoanàlisi) com una forma de reconstruir una història, i a través d'aquest treball, desbloquejar afectes atrapats fruit d'un passat conflictiu o traumàtic i posar les contradiccions o desacords del món interior amb l'exterior, en una teràpia de tall dinàmic. La veritat és que amb major freqüència i fruit d'aquest conflicte entre la persona i el seu entorn (família, parella, treball, societat, etc) aplico una teràpia existencial, on aspectes com la mort, el sentit de la vida, el compromís amb un mateix, la solitud i la llibertat d'elecció apareixen com a elements en si mateix conflictius, per ser inevitables en tot ésser humà.

Un dels símptomes mes destacats en l'actualitat és l'anomenada crisi d'ansietat. Habitualment s'elimina amb una farmacologia, i si bé a certs moments o situacions és una acció ben indicada, en unes altres pot actuar més com una forma d'emmascarar l'ansietat, que de resoldre-la.

"Les ferides de l'ordre del ser poden sanar-se en infinitament més llocs que aquells en els quals van ser infligides" - Martin Buber

Moltes de les crisis d'ansietat solen ser simplement el símptoma d'una qüestió més profunda. Actuen igual que la febre (la qual ens indica que alguna cosa en el nostre organisme no funciona adequadament), si l'eliminem simplement amb un antipirètic, tenim un respir momentani però la veritat és que la malaltia segueix el seu curs i pot aguditzar-se la situació, amb el que la febre tornarà a manifestar-se fins i tot d'una forma més aguda. Així, les crisis d'ansietat poden assenyalar els conflictes personals no clarament conscients o inconscients, que ens atrapen davant una realitat que sembla no deixar-nos cap sortida, igual que un espai tancat que a poc a poc ens lleva l'aire. L'ansietat seria una espècie de claustrofòbia davant una situació de vida, una frustració impossible de resoldre i que ens deixa paralitzat. Tot això pot ser el camí d'entrada a una depressió, hipocondries, somatitzacions, etc... que en tot cas vindran condicionats pel perfil de personalitat de cada individu.

La teràpia existencial intenta afrontar les ansietats, les pors que s'amaguen davant aquestes i altres símptomes. El major efecte beneficiós que es dóna en teràpia és el compromís de la persona que fa la demanda, ja que indica una disposició a posar “potes arribes” el seu món interior davant un desconegut, sense por del que emergeixi d'aquesta trobada.

El viatge entre el terapeuta i el pacient és una proposta de sessions programades amb el compromís clar de la seva assistència. Això ja és en si mateix una important aportació per a la resolució dels problemes. S'aniran detectant els conflictes, s'obriran finestres a aquests espais tancats, s'aniran desculpabilizant sentiments i per sobre de tot, podrem facilitar l'assumpció d'una forma de ser, conèixer quins són els límits, allò possible o impossible. S'aconseguirà desfer els conflictes, no tan sol els símptomes inicials.

En essència, es tracta d'un viatge personal i únic, marcat per la persona que rep la teràpia amb l'únic desig d'afrontar la seva vida d'una forma creativa i il·lusionant.
A més de trobades individualitzades, s'afronten conflictes de parella, treballs grupals (una forma de compartir problemes comuns) i es realitza, si cal, un treball més socialitzador.